El pasado 9 de Octubre del presente año, Josep Julià Gómez Donet, miembro de la Agrupación Astronómica de la Safor (Gandia), descubrió dentro del FMO Project (*), un asteroide que pasó entre la Tierra y la Luna, a 123.000 kilómetros de la Tierra. Ésta distancia equivale a 1/3 de la distancia Tierra-Luna. El descubrimiento es importante, pues se encuentra en el "Top Ten" de la NASA, de los asteroides que más se han acercado a nuestro planeta. Éste nuevo asteroide, cuya denominación provisional es 2005TK50 es del tipo Apolo. Es un cuerpo pequeño, se estima que su tamaño aproximado es de 10m de diámetro y tarda 2,5 años en completar la vuelta al Sol. Aunque la NASA ha calculado riesgo de impacto entre los años 2027 y el 2100, éste es extremadamente bajo, y probablemente desaparezca, cuando se tengan más observaciones del objeto. La imagen del descubrimiento fue tomada por el observatorio Spacewatch de la Universidad de Arizona, y revisada poco después desde Gandia, donde se detectó la presencia del asteroide. Josep Julià participa en el FMO Project desde su inicio en el 2003, teniendo en su haber más de 5000 imágenes revisadas, hecho que lo sitúa en el segundo colaborador que más activamente participa en el proyecto. Fruto de este trabajo, el pasado mes de diciembre ya descubrió el Apolo 2004XP35. Todo esto compaginado con el seguimiento de asteroides desde su propio observatorio, donde ya ha descubierto el 15120 MariaFélix, el 77159 aún sin nominar y el 2005QG con designación provisional. Tan solo dos españoles, Rafa Ferrando (2002EA) y Josep Julià (2004XP35 y 2005TK50), cuentan con el crédito de un descubrimiento del tipo NEO (Near Earth Object). Se da la circunstancia que ambos descubridores son astrónomos amateurs y de la Comunidad Valenciana. Gandia, 16 Octubre 2005 AGRUPACIÓN ASTRONÓMICA DE LA SAFOR

(*) FMO Project -Fast Moving Object Project- Éste innovador proyecto del observatorio Spacewatch, de la universidad de Arizona, pretende la detección de los asteroides que pasan muy cerca de la Tierra, gracias a la colaboración de aficionados online.

INFORMACIÓN ADICIONAL AGRUPACIÓN ASTRONÓMICA SAFOR Sede social: CASA DE LA NATURA Parc de l'Est 46700 Gandía (Valencia) cosmos@astrosafor.net Sitio web: http://www.astrosafor.net Contacto: Josep Julià Gómez Tfn 626 69 82 23 astsafor@arrakis.es http://www.arrakis.es/~astsafor/952.htm

ENLACES:
CIRCULAR MPEC DESCUBRIMIENTO
http://cfa-www.harvard.edu/mpec/K05/K05T87.html
FMO PROJECT NEWS http://fmo.lpl.arizona.edu/FMO_home/news.cfm
IMPACT RISK -NASA- http://neo.jpl.nasa.gov/risk/index_d.html
ÓRBITA
http://neo.jpl.nasa.gov/cgi-Bin/db_shm?sstr=2005+TK50&group=all&search=Search
APROXIMACIONES A LA TIERRA - Minor Planet Center-
http://cfa-www.harvard.edu/iau/lists/Closest.html

Algunas de las preguntas mas frecuentes relacionadas con el tema:

¿Qué es un asteroide? Los asteroides son objetos rocosos y metálicos con órbitas planetarias, pero que son demasiado pequeños para ser considerados planetas. La mayoría de los asteroides se hallan situados entre las órbitas de Marte y de Júpiter (en el cinturón principal) y además suelen estar distribuidos en grupos o familias, a una distancia comprendida entre 2.3 y 3.3 UA. -
¿Qué es un asteroide de tipo NEO? Near Earth Object, Objeto Cercano a la Tierra es la denominación genérica para cualquier objeto que se aproximen a la Tierra. En el caso de asteroides, es más correcto denominarlos NEA (Near Earth Asteroid). Los asteroides clasificados como NEA (Atenas, Apolos y Amor) comparten la característica de aproximarse a menos de 1,3 Unidades Astronómicas del Sol. (1UA es aprox. 150 millones de Km).
AMOR.- Asteroides que normalmente pueden estar a menos de 1,3 UA del Sol, pero que no llegan a pasar por el interior de la órbita de la Tierra, la cuál está entre 0,983 y 1,017 UA del Sol.
APOLLO.-Asteroides como los anteriores pero que pueden interseccionar la órbita de la Tierra (1 UA). Son los potencialmente más peligrosos.
ATEN.- Asteroides con semieje mayor inferior a 1 UA, es decir, que ocasionalmente pueden cruzar la órbita de la Tierra pero generalmente están más cerca del Sol que ésta. -

¿Qué es un FMO? Fast Moving Object, denominación aplicada a asteroides que presentan un desplazamiento aparente en el cielo de varios grados al dia. Una velocidad elevada es un primer indicador de proximidad a la Tierra. -

¿Qué es el Spacewatch? El proyecto Spacewatch del Steward Observatory (Universidad de Arizona), en Kitt Peak, fue el primero (1984) en aplicar la tecnologia CCD (sutituta de la fotografia tradicional) en la búsqueda sistemática de asteroides. Es por tanto, el pionero en la nueva era astronómica, descubrimendo el primer NEA, denominado 1989UP, con esta tecnología. Ha descubierto una parte importante de los asteroides que más se han aproximado a la Tierra.

ECOS DEL ECLIPSE DEL 3 DE OCTUBRE

He aqui algunos de los escritos que hemos recibido con ocasión de nuestra actuación el día 3 de octubre. Hay muchos mas, pero no caben en este pequeño boletín,

**** De Elda (Alicante):
Enhorabuena!!!
sois los únicos en toda la web cuyas imágenes en directo funcionan
perfectamente.
De verdad ENHORABUENA !!!!, de un aficionado.
Saludos
Maxi (Elda-Alicante)

*** Nuestro socio David Serquera Peyro, nos escribe:
Enhorabuena por la retransmision web, desde Cambridge he intentado acceder a mas de 20 paginas con webcam y ninguna salvo la vuestra funciono. El unico pero el seguimiento.
Saludos.

*** Desde Francia, Montpellier, nos llega:
MUCHAS GRACIAS !!!
Pues gracias à su informacion en el web, que he encontrando buscando informes sobre el eclipso del 3 de octubre, he podido encontrar un lugar en un pueblo que se situara en la centralidad del eclipse, dondé se reunian scientificos.
He hecho el trayecto desde MONTPELLIER en FRANCIA, para poder ver el anillo de oro en las mejores condicionnes posible.
He pasado un momento inolvidable !
Espero que pontro pondreis imagenes de este eclipso en el web !
Aun gracias
Montserrat LORENZO
4, rue des Violettes
34990 JUVIGNAC
FRANCE
montserrat.lorenzo@libertysurf.fr

*** Y un nuevo amigo Emili Morant, nos escribe, y no contento con eso, manda una carta para su publicación en el diario Levante, que reproducimos a continuación:
Hola! (No sé si aquesta és la direcció de correu de l'agrupació en
conjunt, però supose que sí, és la que ix en la web...)

Després de passar-m'ho tan bé veient l'eclipsi enfront de l'Hotel Bairén la setmana passada, vaig escriure aquesta "carta al director" que va aparéixer al Levante-EMV Safor el passat dissabte dia 8 d'Octubre. Vos la envie, per si no l'havieu vista, i per a animar-vos a continuar organitzant coses com eixa. Com comprovareu si llegiu la carta, l'Astronomia, com la divulgació científica en general, és del tipus de activitats socials que crec que potser necessitarien una miqueta més de suport "oficial", o si de cas, de la promoció que tenen altres tipus d'actes. Endavant, doncs.

Salutacions,

Emili Morant
Estudiant d'Humanitats
Universitat Oberta de Catalunya


* * * * * * * * * * * *

El llibre de la natura - Emili Morant i Llorca (emorant@uoc.edu)

Una afortunada coincidència d'efemèrides va fer que el dia de Sant Francesc de Borja tinguera lloc un preciós eclipsi anular.

Aprofitant les vacances, un bon grapat de gent s'acostà a la Platja de Gandia, per a observar aquell espectacle únic. Jo vaig arribar per a comprovar si funcionava l'enginy amb què pretenia observar, per reflexió, l'eclipsi: un estrany muntatge amb material de fontaneria i paper d'alumini que havia construït seguint, amb una miqueta d'imaginació, les indicacions de la pàgina web de l'Agrupació Astronòmica de la Safor (www.astrosafor.net). L'inven va quedar tan graciós que la gent em demanava mirar pel forat - i jo, a canvi, els demanava les ulleres especials, que no en tenia, per a mirar directament al sol. Fins i tot vaig poder mirar pels prismàtics i els telescopis amb filtre que havia posat l'Agrupació al servei del públic. Des d'ací, els agraisc l'esforç, els felicite per l'èxit, i ja posats, els anime a que organitzen un eclipsi de sol per la Fira tots els anys. Potser això excedisca la seua bona voluntat: però encara que no ho tornem a veure, ja no ens ho aura de contar ningú.

Fins ací, la crònica breu del que tots vam viure i vore. Però amb l'excusa de l'eclipsi, el que volia era encetar una també breu reflexió sobre el paper i el pes que la ciència té al costat d'altres manifestacions culturals. Part de la retòrica paternalista que defensa la promoció i difusió de les humanitats, de les lletres i les arts, les proposa sovint com un antídot contra una societat tecnificada, materialista, freda i agressiva alhora. No faré ara una apologia del sistema. Però el que sí demanaria és un equilibri: la cultura científica, els conceptes i les troballes que l'home ha fet sobre el món natural, són part del mateix tot on trobem la història,l'art, la poesia. Situar la ciència en un altre àmbit, en el de l'alienació i el poder, o dir que és massa difícil per fer-se un lloc en les inquietuds de la gent (com si fóra més fàcil fer nostre Lorca, o Picasso, que Einstein), és renunciar, injustificadament, a una dimensió del saber tan profundament humana com les altres. No entraré ací en la "crisi de les humanitats" en l'ensenyament - aquest és un altre debat. Parle més aviat de la dimensió cívica, no acadèmica, de la cultura - exposicions, cicles, conferències, actes socials, etc. És en aquest aspecte on la ciència juga amb alguns desavantatges, dels que citaré un parell. El primer és que, llevat d'excepcions com per exemple la botànica, la ciència no acepta tractaments localistes. A casa nostra se citen deu, cent voltes més, Ausiàs, o la Guerra de Successió, que Dante o la Guerra dels Trenta Anys: això està bé mentre hom no prenga eixa freqüència com una mesura de llur importància. Però és difícil trobar substituts locals per a Newton, o per a Watson i Crick: i d'aquesta manera, àrees senceres del coneixement poden quedar bandejades.

El segon desavantatge de la cultura científica és que, llevat d'excepcions lamentables, no és el suport habitual de les ideologies que ens són més pròximes. La història, la filosofia, o en aquestes latituds, la filologia, tenen valor per sí mateixes, però poden ser esperonades per polítics, periodistes, i activistes de tota classe - sovint al preu d'una flagrant manipulació. Però cap corrent polític reivindica Galileo, Darwin, ni Marie Curie - i no serà perquè els personatges no ofereixen dosis d'una sana, per modesta, utopia. Ha fet falta una manifestació natural fora del que és comú per a que, almenys una forma vistosa de ciència deixara d'estar eclipsada pel que, un tant restrictivament, entenem per "cultura" (lletres i arts). Només he intentat, d'una forma un tant oportunista, recordar que no només de setmanes literàries i càtedres de reflexió política viu l'home: el llibre de la natura té encara moltes coses a dir-nos.