El referent astronòmic de l'estrela heràldica
local
Josep Emili Arias
bella_trix@navegalia.com
Per què una estrela caudata presideix el blasó de la ciutat de Gandia?
Fa més d'un any l'AAS reparà en la qüestió
perquè encara hi ha una gran majoria dels gandians que quan adverteixen
l'element més característic de l'escut de Gandia, l'estrela caudata
de cua erecta, pensen que açò sols comporta una finalitat estètica.
¡Que llàstima!, desconeixen tot el que fan els símbols heràldics.
L'Agrupació Astronòmica de la Safor, fundada a 1994, després
d'haver estat divulgant i mostrant la ciència de les estreles amb moltes
nits de cel ras a les esquenes, ara, i juntament a l'interès mostrat pel
president Dr. Àngel Ferrer, volem donar a conèixer la nostra versió
d'aquesta enigmàtica i singular estrela, tan propera i veïna. Però
per la tasca de realitzar aquest informe no ens fa falta cap aparell òptic
ni cap coordenada celest, tan sols la sana curiositat d'escorcollar en la història
local per cercar i resoldre el referent astronòmic que l'heraldista volgué
perpetuar.
Abans de continuar, cal dir que en l'actual escut el que aparenta
ser una Lluna amb les banyes cap a baix, no és altra cosa que el pòrtic
d'entrada a la muralla.
Estrela de cinc puntes i
caudata
Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur i sobre ones
d'argent, amb dues torres als extrems, maçonat i aclarit de sable. En cap
una estrela o cometa de sis puntes d'argent (s'inclou la cua). Al timbre, una
corona reial oberta. Així és com resa la descripció més
vella i documentada que es conserva de l'escut local segons l'informe que el cronista
de la ciutat José Maria de Arias remeté al Ministeri de la Governació
a l'any 1877 (1).
Els tractats d'heràldica, pel que fa les armes locals, diuen que quan una
estrela de cinc puntes encapçala el quarter central superior com a jefe
heràldic, simbolitza dues coses: "...estel que dispensa qualitat,
atributs i gràcia divina. Així com també, estel que s'atorga
com homenatge a una persona en agraïment per les seues obres". Però
clar, aquesta estrela presenta una peculiaritat molt assenyalada que la fa única
al món heràldic, du afegida una llarga pua o raig que abaixa perpendicular
cap a la muralla, i que segons interpreta la semiòtica heràldica
és el testimoni d'algun esdeveniment astronòmic al temps ocorregut
davant un important succés social o polític d'àmbit local.
Per tant, l'estrela de cinc puntes ocupant el quarter central superior com en
cap i jefe simbolitza la memòria d'un personatge de gran rellevància
per que quede immortalitzat en l'escut.
Aquesta estrela caudata és
la perfecta simbiosi d'una estrela de cinc puntes aparellada amb una erecta cua
de contingut astronòmic. Una estrela que per si, mostra l'homenatge i la
santedat del IV duc de Gandia, com també per la part de baix està
identificant-nos un succés astronòmic associat a la seua vida. D'entrada
ja deuríem rebutjar que la cua pugua simbolitzar un cometa. A la fi, ben
clar tenim aquí com l'heràldica anglosaxona i mediterrània
han volgut ressenyar, des de temps immemorials, l'esdeveniment d'un cometa: "...tot
cometa ha d'estar decantat, (mai en pujada zenital). L'estrela capdavantera pot
tindre sis o huit puntes. La cua sempre corbada o serpentejada, mai recta i en
vertical, i coberta amb diferent esmalt" (del Glossary of Terms used in Heraldry
by James Parker). Recordem que tota aquesta estrela segué esmaltada d'argent.
Llegenda del cardenal Álvaro Cienfuegos
Versió molt intencionada del cardenal jesuïta Álvaro Cienfuegos
donada en la seua obra biogràfica de san Francesc de Borja, escrita en
1702 (2), qui sabent que l'estrela de l'escut de la Ciutat Ducal duia un referent
astronòmic volgué recrear una al·legoria nadalenca dient
que el naixement del futur sant segué miraculosament assenyalat per un
cometa, en un intent de recrear l'Estrella de Betlem. L'AAS va confrontar la data
del naixement del IV duc de Gandia, 28 de octubre de 1510, amb la Sinopsis Cometaria
de l'astrònom Edmund Halley publicada en 1705 (3), així com també
el registre de cometes de l'Observatori de Nuremberg, primer observatori astronòmic
europeu fundat al 1471. No acrediten cap pas de cometa als voltants de la data
del naixement. En aquests llistats sols figuren per al segle XVI, els següents
passos cometaris: Cometa 1531 (retorn del Halley), Cometa 1556 i Cometa 1577.
La
tesi de l'historiador Antonio de Moya
A meitat del segle XVIII en la
seua obra "Rasgo heroico, declaración de las empresas, armas, blasones
con que se ilustran y conocen los principales reynos, provincias, ciudades y villas
de España", publicada a Madrid l'any 1756, Antonio de Moya al referir-se
en la pàgina 133 a l'escut de la ciutat de Gandia descriu la estrella caudata
com: "... y en jefe una estrella de lucero...", per a més tard
justificar que la presencia d'aquesta peculiar estrela a l'escut no és
altra que la labor intel·lectual i difusora de la primera universitat jesuítica
del món que san Francesc de Borja fundà a Gandia en 1549. Llavors,
quin sentit té que l'oficial heraldista dissenyara una estrela amb una
cua tan allargada?, On està l'esdeveniment astronòmic?.
No obstant,
el que si està clar, és que tota l'obra intel·lectual desenvolupada
pel IV duc de Gandia quedà ben remarcada en la desafiant llegenda llatina
que abans hi havia al voltant de l'escut, "Així lluïsquen les
teues obres", introduïda al blasó després de la dissolució
definitiva del règim senyorial a 1836, al mateix temps que s'afegí
el canvi de corona reial tancada.
La
hipòtesi més satisfactòria
Ja hem deixat ben
clar que l'estrela de cinc puntes, per sí, és l'homenatge a la persona
del IV duc de Gandia com a gratitud a tota la seua obra intel·lectual i
religiosa. Un noble home que obrí Gandia a l'univers de les Humanitats.
Però ara ve la part més complicada de l'informe, i no és
altra, que la datar quan s'afegí l'estrela a l'escut. Comencem amb uns
recents estudis de finals de la dècada dels 90, fets per l'historiador
i professor de l'Universitat Politècnica de Gandia, Santiago Laparra López,
bon coneixedor de la història de Gandia i del llinatge dels Borja, i expert
en els segles XVI i XVII, qui ens diu que tant la data de la concessió
de Títol de Ciutat com la posterior confecció del nou escut local,
tingueren lloc fins a meitat del segle XVII, i mai entre 1555 i 1560 (s.XVI) com
erròniament ho deixà escrit en 1877 el cronista oficial de Gandia,
José Maria de Arias. Tot pareix ser que aquesta aberració cronològica
segué fruit d'una mala transcripció de dates, en compte de 1655
posà 1555. Doncs, una errada transmesa per molts sempre continuarà
sent una errada, encara que sigua escrita pel cronista oficial i conservada als
Archius Municipals. També, cal fer menció, el que ens digué
l'archivador oficial de Gandia, Àlvar García, qui afermà
que al consistori gandià mai ha sortit cap document encunyat, mata-segell
o planxa gravadora on es puga acreditar la data d'incorporació del nou
escut. Sols es conserva un encuny metàl·lic de colp de finals del
segle XIX on si que figura l'estrella caudata i la resta d'elements heràldics
ja coneguts.
Per últim, vàrem realitzat consultes, a títol
personal, a entesos del Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil·lologia
Local de la Generalitat Valenciana, tots coincideixen en afermar que resulta incoherent
i anacrònic que a meitat de la vida del duc Francesc de Borja, aquest ja
tinguera dedicat l'escut local de Gandia, ".... la història, quan
s'escriu amb transcripció heràldica, comporta una elaboració
lenta, ací no s'improvisa, són símbols molt sintetitzats
i fets per a perdurar".
Tot açò ens confirma que el nou
escut local amb l'estrela caudata degué ser confeccionat amb prou posterioritat
a la mort del duc Francesc de Borja ocorreguda el 30 de setembre de 1572 a Roma.
Per tant, si la vila de Gandia rep el Títol de Ciutat a meitat del segle
XVII, entre l'any 1655 i 1665, s'aprofitaria aquesta concessió per incloure
modificacions al futur nou escut, entre elles, l'estrela caudata a la memòria
del sant. I així, la Ciutat de Gandia estrenava aquest nou escut uns anys
abans de la canonització de san Francesc de Borja en 1671. Però,
per què posar-la caudata?.
La Stella Nova
i la mort del Duc
El 6 de novembre de 1572 tingué lloc l'aparició
d'un fenomen molt vistós de supernova, l'explosió dins la nostra
galàxia d'estreles massives al seu cicle final (4). Aquestes rares supernoves
eren conegudes com estrella invitada o stella nova. Durant un any aquesta nova
estrela lluí tant com l'estel del matí Venus, en un lloc de la constel·lació
de Cassiopea on abans no es veia res. La mort del duc Francesc de Borja tingué
lloc en Roma el 30 de setembre de 1572. Aquest succés commogué tota
Gandia, rebent-se la trista noticia quan al firmament es mostrava una nova i lluenta
estrela. Aquesta stella nova, hui coneguda com Supernova de Tycho 1572, segué
molt estudiada per seu descobridor l'astrònom danès Tycho Brahe
(5) com també pel seu coetani astrònom i matemàtic valencià
Jerónimo Muñoz qui des de la Universitat de València, i a
ull net, advertí que aquest lluent estel no manifestava cap paral·laxis
(desplaçament), era una nova estrela fixa i no un cometa (6).
L'última
supernova que l'home ha pogut gaudir a ull net fou al mes de maig de 1987 i des
de l'hemisferi austral. Aquesta agonitzant estrela que acabà per explotar
es deia Sanduleak -69 202, hui la coneguem com SN1987A.
Conclusió
de l'informe
La conclusió a que hem aplegat és que algunes
persones erudites de l'àmbit universitari, intel·lectual o religiós
de Gandia confeccionaren algun esbós per deixar patent la relació
d'aquests dos esdeveniments, l'arribada de la noticia de la seua mort a Gandia
i l'aparició al cel d'una nova i lluenta estrela. Únic referent
astronòmic paral·lel a la seua vida. Si ara ja tenim clar que l'estrella
de cinc puntes que presideix l'escut és l'homenatge a la persona de san
Francesc de Borja, pocs dubtes queden en admetre que l'heraldista volgué
crear un disseny exclusiu, afegint-li a l'estrela una erecta i allargada cua que
abaixa en vertical cap a la muralla, per així deixar testimoni d'aquesta
raresa de fenomen astronòmic (stella nova) que de sobte aparegué
al cel quan morí el duc Francesc de Borja, com una insinuació de
santedat.
Malgrat que no haja sortit cap document escrit que posara patent
la relació d'aquests dos esdeveniments és, així i tot, la
versió que comporta una major credibilitat.
Quinze de juny de l'any de gràcia del 2002
Bibliografia i fonts
Els logotips de
l'estrela pertanyen a l'Ajuntament de Gandia.
1- Extracte de l'informe que
al voltant de l'escut de Gandia presentà Julia Campón Gonzalvo,
secretaria del Consell Tècnic de Heràldica i Vexil·lologia
Local de la Generalitat Valenciana realitzat en març de 1995 i a petició
d'aquest mateix Ajuntament.
2- Historia de san Francisco de Borja, 1702, de
A. Cienfuegos. Llibre primer, capítol primer.
3- El cometa, de C. Sagan
i A. Druyan. Nova York, Ed. Planeta 1985. Tabla de cometas y elementos orbitales,
pag. 56
4- L'última supernova que l'home va poder contemplar a ull
net, segué al maig de 1987 i des de l'hemisferi austral. L'estrela que
esclatà es deia Sanduleak -69 202.
5- Encara que el descobriment s'atribuiria
a l'astrònom Tycho Brahe, realment foren uns astrònoms italians
qui s'avançaren en l'observació d'aquest fenomen de supernova.
6- Materiales para la historia de las ciencias en España: S. XVI-XVII,
de J.M. Lopez Piñero, V. Navarro Brotons i E. Portela Marco. València,
Ed. Pre-textos 1976, pag. 92-93.