El referent astronòmic de l'estrela heràldica
local
Josep Emili Arias
bella_trix@navegalia.com
Per què una estrela caudata presideix el blasó de la ciutat de
Gandia?
Fa més d'un any l'AAS reparà en la qüestió perquè
encara hi ha una gran majoria dels gandians que quan adverteixen l'element més
característic de l'escut de Gandia, l'estrela caudata de cua erecta,
pensen que açò sols comporta una finalitat estètica. ¡Que
llàstima!, desconeixen tot el que fan els símbols heràldics.
L'Agrupació Astronòmica de la Safor, fundada a 1994, després
d'haver estat divulgant i mostrant la ciència de les estreles amb moltes
nits de cel ras a les esquenes, ara, i juntament a l'interès mostrat
pel president Dr. Àngel Ferrer, volem donar a conèixer la nostra
versió d'aquesta enigmàtica i singular estrela, tan propera i
veïna. Però per la tasca de realitzar aquest informe no ens fa falta
cap aparell òptic ni cap coordenada celest, tan sols la sana curiositat
d'escorcollar en la història local per cercar i resoldre el referent
astronòmic que l'heraldista volgué perpetuar.
Abans de continuar, cal dir que en l'actual escut el que aparenta ser una Lluna
amb les banyes cap a baix, no és altra cosa que el pòrtic d'entrada
a la muralla.
Estrela de cinc puntes i caudata
Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur i sobre ones d'argent, amb
dues torres als extrems, maçonat i aclarit de sable. En cap una estrela
o cometa de sis puntes d'argent (s'inclou la cua). Al timbre, una corona reial
oberta. Així és com resa la descripció més vella
i documentada que es conserva de l'escut local segons l'informe que el cronista
de la ciutat José Maria de Arias remeté al Ministeri de la Governació
a l'any 1877 (1).
Els tractats d'heràldica, pel que fa les armes locals, diuen que quan
una estrela de cinc puntes encapçala el quarter central superior com
a jefe heràldic, simbolitza dues coses: "...estel que dispensa qualitat,
atributs i gràcia divina. Així com també, estel que s'atorga
com homenatge a una persona en agraïment per les seues obres". Però
clar, aquesta estrela presenta una peculiaritat molt assenyalada que la fa única
al món heràldic, du afegida una llarga pua o raig que abaixa perpendicular
cap a la muralla, i que segons interpreta la semiòtica heràldica
és el testimoni d'algun esdeveniment astronòmic al temps ocorregut
davant un important succés social o polític d'àmbit local.
Per tant, l'estrela de cinc puntes ocupant el quarter central superior com en
cap i jefe simbolitza la memòria d'un personatge de gran rellevància
per que quede immortalitzat en l'escut.
Aquesta estrela caudata és la perfecta simbiosi d'una estrela de cinc
puntes aparellada amb una erecta cua de contingut astronòmic. Una estrela
que per si, mostra l'homenatge i la santedat del IV duc de Gandia, com també
per la part de baix està identificant-nos un succés astronòmic
associat a la seua vida. D'entrada ja deuríem rebutjar que la cua pugua
simbolitzar un cometa. A la fi, ben clar tenim aquí com l'heràldica
anglosaxona i mediterrània han volgut ressenyar, des de temps immemorials,
l'esdeveniment d'un cometa: "...tot cometa ha d'estar decantat, (mai en
pujada zenital). L'estrela capdavantera pot tindre sis o huit puntes. La cua
sempre corbada o serpentejada, mai recta i en vertical, i coberta amb diferent
esmalt" (del Glossary of Terms used in Heraldry by James Parker). Recordem
que tota aquesta estrela segué esmaltada d'argent.
Llegenda del cardenal Álvaro Cienfuegos
Versió molt intencionada del cardenal jesuïta Álvaro Cienfuegos
donada en la seua obra biogràfica de san Francesc de Borja, escrita en
1702 (2), qui sabent que l'estrela de l'escut de la Ciutat Ducal duia un referent
astronòmic volgué recrear una al·legoria nadalenca dient
que el naixement del futur sant segué miraculosament assenyalat per un
cometa, en un intent de recrear l'Estrella de Betlem. L'AAS va confrontar la
data del naixement del IV duc de Gandia, 28 de octubre de 1510, amb la Sinopsis
Cometaria de l'astrònom Edmund Halley publicada en 1705 (3), així
com també el registre de cometes de l'Observatori de Nuremberg, primer
observatori astronòmic europeu fundat al 1471. No acrediten cap pas de
cometa als voltants de la data del naixement. En aquests llistats sols figuren
per al segle XVI, els següents passos cometaris: Cometa 1531 (retorn del
Halley), Cometa 1556 i Cometa 1577.
La tesi de l'historiador Antonio de Moya
A meitat del segle XVIII en la seua obra "Rasgo heroico, declaración
de las empresas, armas, blasones con que se ilustran y conocen los principales
reynos, provincias, ciudades y villas de España", publicada a Madrid
l'any 1756, Antonio de Moya al referir-se en la pàgina 133 a l'escut
de la ciutat de Gandia descriu la estrella caudata com: "... y en jefe
una estrella de lucero...", per a més tard justificar que la presencia
d'aquesta peculiar estrela a l'escut no és altra que la labor intel·lectual
i difusora de la primera universitat jesuítica del món que san
Francesc de Borja fundà a Gandia en 1549. Llavors, quin sentit té
que l'oficial heraldista dissenyara una estrela amb una cua tan allargada?,
On està l'esdeveniment astronòmic?.
No obstant, el que si està clar, és que tota l'obra intel·lectual
desenvolupada pel IV duc de Gandia quedà ben remarcada en la desafiant
llegenda llatina que abans hi havia al voltant de l'escut, "Així
lluïsquen les teues obres", introduïda al blasó després
de la dissolució definitiva del règim senyorial a 1836, al mateix
temps que s'afegí el canvi de corona reial tancada.
La hipòtesi més satisfactòria
Ja hem deixat ben clar que l'estrela de cinc puntes, per sí, és
l'homenatge a la persona del IV duc de Gandia com a gratitud a tota la seua
obra intel·lectual i religiosa. Un noble home que obrí Gandia
a l'univers de les Humanitats. Però ara ve la part més complicada
de l'informe, i no és altra, que la datar quan s'afegí l'estrela
a l'escut. Comencem amb uns recents estudis de finals de la dècada dels
90, fets per l'historiador i professor de l'Universitat Politècnica de
Gandia, Santiago Laparra López, bon coneixedor de la història
de Gandia i del llinatge dels Borja, i expert en els segles XVI i XVII, qui
ens diu que tant la data de la concessió de Títol de Ciutat com
la posterior confecció del nou escut local, tingueren lloc fins a meitat
del segle XVII, i mai entre 1555 i 1560 (s.XVI) com erròniament ho deixà
escrit en 1877 el cronista oficial de Gandia, José Maria de Arias. Tot
pareix ser que aquesta aberració cronològica segué fruit
d'una mala transcripció de dates, en compte de 1655 posà 1555.
Doncs, una errada transmesa per molts sempre continuarà sent una errada,
encara que sigua escrita pel cronista oficial i conservada als Archius Municipals.
També, cal fer menció, el que ens digué l'archivador oficial
de Gandia, Àlvar García, qui afermà que al consistori gandià
mai ha sortit cap document encunyat, mata-segell o planxa gravadora on es puga
acreditar la data d'incorporació del nou escut. Sols es conserva un encuny
metàl·lic de colp de finals del segle XIX on si que figura l'estrella
caudata i la resta d'elements heràldics ja coneguts.
Per últim, vàrem realitzat consultes, a títol personal,
a entesos del Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil·lologia
Local de la Generalitat Valenciana, tots coincideixen en afermar que resulta
incoherent i anacrònic que a meitat de la vida del duc Francesc de Borja,
aquest ja tinguera dedicat l'escut local de Gandia, ".... la història,
quan s'escriu amb transcripció heràldica, comporta una elaboració
lenta, ací no s'improvisa, són símbols molt sintetitzats
i fets per a perdurar".
Tot açò ens confirma que el nou escut local amb l'estrela caudata
degué ser confeccionat amb prou posterioritat a la mort del duc Francesc
de Borja ocorreguda el 30 de setembre de 1572 a Roma. Per tant, si la vila de
Gandia rep el Títol de Ciutat a meitat del segle XVII, entre l'any 1655
i 1665, s'aprofitaria aquesta concessió per incloure modificacions al
futur nou escut, entre elles, l'estrela caudata a la memòria del sant.
I així, la Ciutat de Gandia estrenava aquest nou escut uns anys abans
de la canonització de san Francesc de Borja en 1671. Però, per
què posar-la caudata?.
La Stella Nova i la mort del Duc
El 6 de novembre de 1572 tingué lloc l'aparició d'un fenomen molt
vistós de supernova, l'explosió dins la nostra galàxia
d'estreles massives al seu cicle final (4). Aquestes rares supernoves eren conegudes
com estrella invitada o stella nova. Durant un any aquesta nova estrela lluí
tant com l'estel del matí Venus, en un lloc de la constel·lació
de Cassiopea on abans no es veia res. La mort del duc Francesc de Borja tingué
lloc en Roma el 30 de setembre de 1572. Aquest succés commogué
tota Gandia, rebent-se la trista noticia quan al firmament es mostrava una nova
i lluenta estrela. Aquesta stella nova, hui coneguda com Supernova de Tycho
1572, segué molt estudiada per seu descobridor l'astrònom danès
Tycho Brahe (5) com també pel seu coetani astrònom i matemàtic
valencià Jerónimo Muñoz qui des de la Universitat de València,
i a ull net, advertí que aquest lluent estel no manifestava cap paral·laxis
(desplaçament), era una nova estrela fixa i no un cometa (6).
L'última supernova que l'home ha pogut gaudir a ull net fou al mes de
maig de 1987 i des de l'hemisferi austral. Aquesta agonitzant estrela que acabà
per explotar es deia Sanduleak -69 202, hui la coneguem com SN1987A.
Conclusió de l'informe
La conclusió a que hem aplegat és que algunes persones erudites
de l'àmbit universitari, intel·lectual o religiós de Gandia
confeccionaren algun esbós per deixar patent la relació d'aquests
dos esdeveniments, l'arribada de la noticia de la seua mort a Gandia i l'aparició
al cel d'una nova i lluenta estrela. Únic referent astronòmic
paral·lel a la seua vida. Si ara ja tenim clar que l'estrella de cinc
puntes que presideix l'escut és l'homenatge a la persona de san Francesc
de Borja, pocs dubtes queden en admetre que l'heraldista volgué crear
un disseny exclusiu, afegint-li a l'estrela una erecta i allargada cua que abaixa
en vertical cap a la muralla, per així deixar testimoni d'aquesta raresa
de fenomen astronòmic (stella nova) que de sobte aparegué al cel
quan morí el duc Francesc de Borja, com una insinuació de santedat.
Malgrat que no haja sortit cap document escrit que posara patent la relació
d'aquests dos esdeveniments és, així i tot, la versió que
comporta una major credibilitat.
Quinze de juny de l'any de gràcia del 2002
Bibliografia i fonts
Els logotips de l'estrela pertanyen a l'Ajuntament de Gandia.
1- Extracte de l'informe que al voltant de l'escut de Gandia presentà
Julia Campón Gonzalvo, secretaria del Consell Tècnic de Heràldica
i Vexil·lologia Local de la Generalitat Valenciana realitzat en març
de 1995 i a petició d'aquest mateix Ajuntament.
2- Historia de san Francisco de Borja, 1702, de A. Cienfuegos. Llibre primer,
capítol primer.
3- El cometa, de C. Sagan i A. Druyan. Nova York, Ed. Planeta 1985. Tabla de
cometas y elementos orbitales, pag. 56
4- L'última supernova que l'home va poder contemplar a ull net, segué
al maig de 1987 i des de l'hemisferi austral. L'estrela que esclatà es
deia Sanduleak -69 202.
5- Encara que el descobriment s'atribuiria a l'astrònom Tycho Brahe,
realment foren uns astrònoms italians qui s'avançaren en l'observació
d'aquest fenomen de supernova.
6- Materiales para la historia de las ciencias en España: S. XVI-XVII,
de J.M. Lopez Piñero, V. Navarro Brotons i E. Portela Marco. València,
Ed. Pre-textos 1976, pag. 92-93.